MARC ROVIRA BARCELONA, 1989 BOQUERIA Atressi com l’orifanz RIGAUT DE BERBEZILH Allistats en renglera, esperant algú que els compri al preu més baix, desenes d’animals inicien la queixa sorda del seu oblit, demanen compassió davant … Read More

GLÒRIA COLL DOMINGO RIUDOMS, 1988 FRUITA ESBERLADA T’exprimeixo i els dits em queden xops de tanta fruita esberlada: la síndria, espargida sobre la meva taula, separats els pinyols de la carn roja, disseccionada en fred, … Read More

ÁNGELS GREGORI OLIVA, 1985 WHERE THE STREETS HAVE NO NAME De vegades el dolor s’instal·la en una casa com s’instal·la la calefacció o el corrent elèctric. No sabem el pes que sostindran les bigues, ni … Read More

MARIA CABRERA GIRONA, 1983 LA MEVA FI SERÀ UN VERS REDEMPTOR Els sàdics eren els dies JOAN JOSEP CAMACHO GRAL visc en una tercera part de mi mateixa amb la llengua cargolada en sentits oposats … Read More

RAMON BOIXEDA SANT JULIÀ DE VILATORTA, 1981 1 Jo sóc aquest que es treu a passejar muntant l’incert camaleó de keats com qui es llegeix escrivint-se als envits de ser tantes maneres d’assajar el món, … Read More

JOSÉ PEDRO CROFT SIN TÍTULO, 2017 MIREIA CALAFELL BARCELONA, 1980 TRIA DE POEMES BALENES FRANQUES Quina delícia el joc de les balenes quan no hi havia espècies ni hemisferis. Quanta complicitat sota la mar abans … Read More

JOSÉ PEDRO CROFT SIN TÍTULO, 2017 ADRIÀ TARGA EL ARAGONÉS, LENGUA TRANSLÚCIDA  EL CAMÍ DE LA NOVA POESIA EN LLENGUA CATALANA Siste, viator, et lege (“Atura’t, viatger, i llegeix”) D’ UNA TOMBA ROMANA Obra del … Read More

GABRIEL SANZ CASASNOVAS FONZ, 1992 DE DOMO SUA No esperava yo pas trobar-te tanto en falta avui que a Fonz cai gotas i el cielo é mercúrio, perlas d’humedat a la ventana condensadas pel baf … Read More

JUAN CARLLOS BUENO CALATAYUD, 1976 IXA LLUM DELS BENEGAZ Vam gerar llum, Ixa llum de juliol qu’arriba per tot Arreu vam haver de reconoixer La vida sin certitud. Redescubrir, enarcaus, este mon Perdiu, entre mp3, … Read More

MARGARIDA SAMPIETRO I FERRER BARCELONA, 1974 AS NUESTRAS INFÁNCIAS Yayo, a tuya infáncia son as figas d’a figuera d’o huerto Arnal, un canet cerrudo que se deciva Leon, e aquel viage ta Barcelona que t’escruixinó … Read More