Juan Carllos Bueno

Fundación Ortega MuñozPoesía, S10

JUAN CARLLOS BUENO

CALATAYUD, 1976

IXA LLUM DELS BENEGAZ

Vam gerar llum,
Ixa llum de juliol qu’arriba per tot
Arreu vam haver de reconoixer
La vida sin certitud.
Redescubrir, enarcaus, este mon
Perdiu, entre mp3, renaixer.


RENEGANT

I

M’estimaria mirar-me pllever,
De l’altro costau del ventanyon
Teniva dada a sentir la tuya voz
Cllara, como l’aigua cllara, cayer.

II

He corriu per totas mans, dador
Me feva cimbel, ser primero,
Descubridor.
I per este mon, a sovent, fiero.
Fòc que a la boca crema, traidor.

III

Espèro, poder portar a tanto salvage
corrent la caravana,
La verdat,
Sin trabeta, ni negociar.
I ben habré de trobar-la, amagada
Como està.


DESPOSESION

Dormivan pel dia i cantavan las niz.
Contavan, buenas històrias, patatrics.
Dormivan tranquilos, vivivan sin estorbar
Caçavan, quan podevan, pa sobrevivir.

Res no tenivan, ni oscas a llevantar
Res no querivan, tot yeva aparar.
La vida, l’aceite a un candil
Amavan, quan querivan, pa expllorar.

I, como le digo, sinyor Livingstone,
Sin res a declarar, yevan llibres.
Per ixo, d’estes espelluciaus aborigens
Hem decidiu la desposesion.