GLÒRIA COLL DOMINGO

RIUDOMS, 1988

FRUITA ESBERLADA

T’exprimeixo i els dits em queden xops
de tanta fruita esberlada: la síndria,
espargida sobre la meva taula,
separats els pinyols de la carn roja,
disseccionada en fred, suant llavor,
és aquella mateixa que xuclàvem?
Irreversible autòpsia: s’extingeix,
a poc a poc, el més dolç de la polpa,
el més tibant de la pell se’ns marceix.

_{Oda als objectes, 2013}

ERIÇO

Agafar un eriçó i arrencar-li,
una per una, totes les punxes,
Deixar-lo al capdamunt d’un pendent
i fer que rodoli costa avall.
¿Viurà per sempre desconcertat,
amb la certesa d’una mancança,
incapaç de percebre’n l’origen?

Mans invisibles vénen a treure’ns
les punxes i juguen espenyent-nos
pel pendent. Tothom, tret de tu, riu.

_{Territori inhabitable, 2015}

LA MEMÒRIA

La memòria, deia Freud,
és una ciutat impossible,
feta de tot el que ha sigut:
una Roma amb servei de metro
i Colisseu, una Pompeia
vivent i de cendra, Berlín
amb mur i sense simultàniament.
Els monuments antics es mantenen dempeus,
no els desfigura l’erosió de tants vents:
sols els amaga rere un vidre brut de pols.

Si vols fer clara la geografia íntima
desentela, torna a formular la pregunta.

_{Territori inhabitable, 2015}