Gabriel Sanz Casasnovas

Fundación Ortega MuñozPoesía, S10

GABRIEL SANZ CASASNOVAS

FONZ, 1992

DE DOMO SUA

No esperava yo pas trobar-te tanto en falta
avui que a Fonz cai gotas i el cielo é mercúrio,
perlas d’humedat a la ventana
condensadas pel baf confortablle.
Se columbran els canals solitários
i las vias del tren las intuyo
traçadas per vagons d’antracita.
Discreta residéncia de Wytham Street,
llevantada en maons, ges i piçarra,
descansas entre iguals perfecta.
Penso molto en tú i en la rosèra
que llibre medrava a la pòrta esgarrant
la tela, impedint el paso.

 


LA CHICÒTA ABASKANTIS

(...) κοράσιον Ἀβασκαντίδα γένει Γαλάτιν
PAPIRO TURNER

Conta Keith Bradley
que l’an ciento quaranta i dos
a la costa meridional d’Anatòlia,
mercau de la populosa Side,
Artemidoro, fillo d’Aristoclles,
va vender la nina Abaskantis, gálata,
a Pánfilo d’Alexandria
álias Canopo.

Mos arriba la suya història
per un modesto papiro:
llibre d’epilépsia i deudas,
treballadèra,
bé valevas trescientos denários.
La transaccion, el sabem de cierto,
va acomodar-se als requisitos
de l’edicto edilício de prèus:
Élio Gaviano en é testigo.

Chicòta Abaskantis,
per qué tú ara
dos milénios quasi dimpués
m’asaltas i me sorollas a esta Bibllioteca,
triste de gemecs i esgarrifada
arrancada dels braços de tu mare?
Si Canopo no entiende la llengua que plloras
i yo només testimónio el tuyo comércio.

Sackler Library, 23 de mayo de 2019


BÍSULA —TRADUCCION D’AUSÓNIO

Bísula, a l’altra ribèra del Rin gelau concebida,
enterada, Bísula, dels secretos d’aon mana el Danúbio,
escllavizada, manumitida, se fa l’ama
de pa qui botin de guèrra heva siu.
Sinse mare i suspirant per nodriça,
ella que ignora l’autoridat d’una dòna,
que sola governa la casa de l’amo,
que ni esta pátria ni este destino considera opróbios,
de seguida llibrada del cautivèrio
s’ha tornau romana igual que alamana sigue sent
en apariéncia, en iris açuls, en ròya trena.
Moceta ambigua d’aspecto i llengua,
aquí el Rin anúncia que é tu pare,
allà el Lácio el procllama.

Delícia, festeta, diversion, amor, pllacer,
salvage, pero més cultivada que las del Lácio.
Bísula, nom pròu aspro pa tan sensual moceta,
malfarjau pa qui mai l’ha sentiu,
encantador pal suyo amo.

Bísula, inimitablle pa la paleta i els moldes,
l’atractivo natural d’ella no hi ha artista que el capte.
Vermellon i cerusa, copiaz altras mocetas:
a la tuya man se li escapa la serenidat d’esta cara,
pintor, així que marcha,
desfés rosas purpúrias i llírios mezclla:
el color que l’aire impregnen, ixe serà el de la boca.