JOSÉ PEDRO CROFT Sin título 2013 Aguatinta y aguafuerte CARLOS ALCORTATORRELAVEGA, 1959SIETE POEMASTREINTA AÑOS Un día como éste, también ventoso y húmedo, cuando apenas faltaban unas horas interminables para embarcar rumbo a la península y … Read More

PABLO FIDALGO LAREOVIGO, 1984PUNTOS DE PARTIDA Porque siempre llegamos a la noche desde días distintos. Porque hemos encendido la luz. Porque siempre hemos vivido en la fría habitación del hijo único. Porque si tu época … Read More

XESC ALEMANY SUREDASON SARDINA, 1993 Ha arribat l’hora del cant dels adéus, l’adéu a totes les paraules, agres o benvolgudes, que tan sols són això, paraules. L’adéu a alguns absurds, uns entre tants, com l’esguard … Read More

CHANTAL POCHMATARÓ, 1993RESPOSTA El meu mirar petit i dur sobre el mirall no sé on arriba. Potser a una mirada més gran o potser només a la cel·la eterna i ben il·luminada on van els … Read More

MARIA SEVILLABADALONA, 1990PLOMALL Com aquell horrible sagrat cor del Tibidabo podria mirar-te per damunt dels esgarips de les gavines. Podria ser-te falda des del cim d’un munt de merda i redimir-te (com aquell horrible sagrat … Read More

JAUME COLL MARINÉMUNTANYOLA, 1989LES VAQUES Si de cop mires pels ulls i mires lluny enllà de casa i veus la Plana, els Pirineus i allà dalt, just al davant, l’església aquesta que està sola, tanca’ls … Read More

MARC ROVIRABARCELONA, 1989BOQUERIA Atressi com l’orifanz RIGAUT DE BERBEZILH Allistats en renglera, esperant algú que els compri al preu més baix, desenes d’animals inicien la queixa sorda del seu oblit, demanen compassió davant dels crits … Read More

GLÒRIA COLL DOMINGORIUDOMS, 1988FRUITA ESBERLADA T’exprimeixo i els dits em queden xops de tanta fruita esberlada: la síndria, espargida sobre la meva taula, separats els pinyols de la carn roja, disseccionada en fred, suant llavor, … Read More

ÁNGELS GREGORIOLIVA, 1985WHERE THE STREETS HAVE NO NAME De vegades el dolor s’instal·la en una casa com s’instal·la la calefacció o el corrent elèctric. No sabem el pes que sostindran les bigues, ni fins quan … Read More

MARIA CABRERAGIRONA, 1983LA MEVA FI SERÀ UN VERS REDEMPTOR Els sàdics eren els dies JOAN JOSEP CAMACHO GRAL visc en una tercera part de mi mateixa amb la llengua cargolada en sentits oposats ocupo el … Read More