El meu mirar petit i dur
sobre el mirall no sé on arriba.
Potser a una mirada més gran
o potser només a la cel·la
eterna i ben il·luminada
on van els gests sense destinatari
a preparar-se per tornar:
el badall, la ganyota, la pregunta
que obre estatges dins meu, petits i durs,
i els col·loca un mirall, i no els habita.

_{L’ala fosca, 2020}