GEMMA GORCA
8 Poemes
Barcelona, 1968.
Finals d’agost
Obedient
la primera fulla cau a terra.
Per un instant
s’oblida de caure també el color,
aferrat a la branca
delerosa
de la nostra mirada.
Pigments
Mesclar dues paraules,
desfer-les amb el pinzell
–groc de cadmi
amb blau de prússia–
fins ajustar-ne la tonalitat significativa,
trobar el verd,
trobar el verb.
Mort
Només puc entrar-hi jo.
Hauràs de quedar-te fora,
poema.
Principi òptic
Les paraules s’hi veuen millor de nit.
Nosaltres brillem un instant al centre
de les seves retines cegues, com brilla
la carn al fons de la memòria pútrida
del depredador.
Nosaltres,
imatges invertides d’allò que en realitat
–tan desesperadament–
voldríem saber
dir.
Superstició
Anit se’m trencà el cor:
set anys de mala sort.
Poeta
Artesana melangiosa de l’espera
es demana
quants dies de repòs
necessita el llevat
per créixer sense danyar
la membrana íntima
de l’aroma
quants la farina per descloure’s
en flor gràvida
de vida
quants la paraula per adquirir
la urgència daurada
del pa
en l’instant precís
de la gana
Jacent
Des de l’altra banda
alenes una suavitat
tan bella
que cessa l’aire
d’agitar-se
innecessàriament
i les impureses
del viure,
planes com neu,
cauen al fons de les coses
que se’n van
amb tu.
Gavià
Només qui ve del vol
pot caminar per les vores
petites de la sorra
sense arrugar-la.