Fundación Ortega Muñoz

XESC ALEMANY SUREDA SON SARDINA, 1993 Ha arribat l’hora del cant dels adéus, l’adéu a totes les paraules, agres o benvolgudes, que tan sols són això, paraules. L’adéu a alguns absurds, uns entre tants, com … Read More

CHANTAL POCH MATARÓ, 1993 RESPOSTA El meu mirar petit i dur sobre el mirall no sé on arriba. Potser a una mirada més gran o potser només a la cel·la eterna i ben il·luminada on … Read More

MARIA SEVILLA BADALONA, 1990 PLOMALL Com aquell horrible sagrat cor del Tibidabo podria mirar-te per damunt dels esgarips de les gavines. Podria ser-te falda des del cim d’un munt de merda i redimir-te (com aquell … Read More

JAUME COLL MARINÉ MUNTANYOLA, 1989 LES VAQUES Si de cop mires pels ulls i mires lluny enllà de casa i veus la Plana, els Pirineus i allà dalt, just al davant, l’església aquesta que està … Read More

MARC ROVIRA BARCELONA, 1989 BOQUERIA Atressi com l’orifanz RIGAUT DE BERBEZILH Allistats en renglera, esperant algú que els compri al preu més baix, desenes d’animals inicien la queixa sorda del seu oblit, demanen compassió davant … Read More

GLÒRIA COLL DOMINGO RIUDOMS, 1988 FRUITA ESBERLADA T’exprimeixo i els dits em queden xops de tanta fruita esberlada: la síndria, espargida sobre la meva taula, separats els pinyols de la carn roja, disseccionada en fred, … Read More

ÁNGELS GREGORI OLIVA, 1985 WHERE THE STREETS HAVE NO NAME De vegades el dolor s’instal·la en una casa com s’instal·la la calefacció o el corrent elèctric. No sabem el pes que sostindran les bigues, ni … Read More

MARIA CABRERA GIRONA, 1983 LA MEVA FI SERÀ UN VERS REDEMPTOR Els sàdics eren els dies JOAN JOSEP CAMACHO GRAL visc en una tercera part de mi mateixa amb la llengua cargolada en sentits oposats … Read More

RAMON BOIXEDA SANT JULIÀ DE VILATORTA, 1981 1 Jo sóc aquest que es treu a passejar muntant l’incert camaleó de keats com qui es llegeix escrivint-se als envits de ser tantes maneres d’assajar el món, … Read More