Jaume Subirana

Fundación Ortega MuñozPoesía, SO1

Image

PEDRO J. GÓMEZ. Serie Castelo Branco 7, 2010.

JAUME SUBIRANA

Poemas

(Barcelona, 1963), poeta, ha publicado Pel viure extrem (1985), Final de festa (1989, premio Carles Riba), El rastre de l’animal més lliure (1994, traducido al castellano en 2001), En altres coses (2002) y Rapala (2007). Poemas suyos aparecen en antologías en distintas lenguas. Ha traducido al catalán a Seamus Heaney, Berta Piñán, Anne Sexton y R.L. Stevenson, así como letras de standards musicales. Además, ha publicado dos volúmenes dietarísticos.

ESCRIT A L’AIGUA

A dins del riu
passo com l’aigua
dins un peix viu,
sóc una brànquia,
salto a l’estiu,
ballo amb la branca
d’àlber que diu:
suro en la calma
de qui m’escriu,
nedo com l’aigua
a dins del riu.


DUES VARIACIONS

BIVAC

Què diu, el mapa?
Que dorm, la nostra llengua
de la glacera?

MORRENA

El mapa ignora
com cruix la meva llengua
contra la boca.


PER IMMERSIÓ

He ficat les dues mans
a la peixera dels dies
i l’aigua se m’esmunyia
com si fos un animal,
com el vi si l’aigualia,
com la llengua de l’amant,
com el nus que ningú tiba
i la lletra d’aquell salm,
com el nom que se m’oblida,
com els jocs al pis de dalt,
com un record quan el colles.
A la peixera dels dies
he ficat dues mans buides,
i n’he tret dues mans molles.


TARD

Versió lliure d’un tema de R. L. Stevenson

És tard, aquí al molí
els ocells callen,
arriba la foscor,
encenc la làmpara.
Titil·len a la vall
els llums de casa.
Afanyeu-vos, amants,
la nit s’atansa,
silenci i tenebror
la terra abracen.


VEÍ DE VOL LLEGINT NÉMIROVSKI

Dorm amb les dues mans sobre la pàgina
tres-cents quaranta-sis de la novel·la:
com tiges de blau fosc tot de grans venes
li fugen mans amunt del cíngol d’or
d’un anell de casat amb dues lletres.
Somriu quan el desvetllo per passar,
es mou a poc a poc i després torna
els ulls al llibre acaronant-ne el blanc.
I m’imagino un dia, un altre dia,
caminant sense veure-m’hi també
un altre passadís a les palpentes
en l’alta nit d’haver-me fet ja vell
quan ja potser sabré si el personatge
deurà tenir més sort que no l’autora,
si hi ha cap llum encès, cap al final.


RABEIG

La nit es banya.
Respiren les estrelles
a dins de l’aigua.